A.K.A. (ALSO KNOWN AS)

Carlos. 15 anys. Bé... 16. Acaba amb... 20-22. Parla català i castellà. O tot a la vegada, barrejat, com pot, com vol. Adoptat quan tenia 3-4 anys. Família de classe mitjana. Fa servir el Tinder. I...

Coneix a la Clàudia. S’enamora de la Clàudia. Classe mitjana-alta. Catalana. Burgesia catalana. Tot va bé.

Primera nit que tindran sexe, que faran l’amor... Hi ha molt d’amor. Apareix la cosina. Coitus interruptus. La Clàudia ja no li respon les trucades. Apareix la policia a casa. Judici. Per què? És moro. O almenys, ho sembla.

Bé... en “realitat”, perquè la Clàudia era menor. Però en realitat perquè és moro, no és d’aquí. Tot se’n va a la merda. A.K.A. (Also Known As) ens parla d’un període de l’adolescència d’en Carlos del que nosaltres formem part. D’un moment en el que, per circumstàncies alienes a ell, trontollen els seus ciments, les seves arrels, la seva identitat. I és que en Carlos és adoptat...

I els ulls dels altres li fan plantejar quina és la seva “vertadera” identitat. Perquè en el fons, som qui sentim que som, o qui la gent creu que som?

Doncs d’això va A.K.A.: de com s’arrelen aquests gèrmens a la vida d’en Carlos.