DIVINA CLEOPATRA

María Bayo torna per parlar-nos de Cleopatra. Tirant del record del que va ser el seu primer paper en l'òpera de Handel, María comparteix amb el públic la seva fascinació per una dona forta, poderosa i que va estimar amb llibertat, però de la qual només tenim constància a partir de la visió esbiaixada de testimonis masculins. De la mateixa manera, tots els compositors o escriptors que han acabat llaurant la seva llegenda com a personatge de ficció també han estat majoritàriament homes. I és aquí on María també té alguna cosa a dir: Com debia de ser Cleopatra en realitat? Com i per què la ficció ens l'ha acabat pintant així, una ambiciosa femme fatale, però una dona voluble i libidinosa? Alcap i a la fi, Cleopatra, amb la seva icònica mort pel verí de la serp, ha estat condemnada per la història de la mateixa manera que totes les heroïnes de l'òpera, sempre castigades per haver somiat en estimar i viure lliures.

María, en aquest viatge tant musical com teatral, ens proposa conèixer l'última reina de l'imperi egipci amb un repertori que comença amb la Cleopatra de Handel, per després endinsar-se per terrenys més exòtics, sota l'inusual acompanyament de l'acordió. Sense renunciar als oripells de l'Hollywood clàssic, María ens acaba mostrant les mil facetes de el personatge, ficant-se en la seva pell amb cites que van de Shakespeare a Bernard Shaw. I així, la cantant acaba barrejant els seus punts de vista sobre el polèmic personatge amb la seva pròpia experiència vital, com a dona forta que s’ha fet a si mateixa i que ha arribat molt lluny, però que per aquesta mateixa raó també ho ha hagut de pagar car.

REPERTORI

Primera part:

1. “V’adoro, pupille” (Handel - Giulio Cesare)

2. Monòleg amb fragments intercalats de

• “Tutto può dona vezzosa” (Handel - Giulio Cesare)
• “Non disperar, qui sa?” (Handel - Giulio Cesare)
• “Tu la mia stella sei” (Handel - Giulio Cesare)

3. “Se pietà” (Handel - Giulio Cesare) (només tema A)

4. “Quando voglio” (Sartorio - Giulio Cesare)

5. “Non voglio amar” (Sartorio - Giulio Cesare)

6. “Morte col fiero aspetto” (Hasse - Marc’Antonio e Cleopatra)

INTERMEZZO: Del barroc a Piazzola

Segona part:

1. “Los pájaros perdidos” (Astor Piazzola)

2. “Se equivocó la paloma" (Carlos Guastavino)

3. . “J’ai versé le poison” (instrumental)+Escena final de Cléopâtre (Massanet)

4. Medley d’operetas

• “J’ai deux amants” (Messager - L’amour masqué)
• Chanson du Kiri-Kiribi: “Allons, petit serpent” (Audran Le grand Mogol)

5. “Youkali” (Kurt Weill)

6. “Yo soy María” (Astor Piazzolla – María de Buenos Aires)